Flaixos germànics: 23 milions

diumenge, de setembre 24, 2006

23 milions

La història de qualsevol país està lligada a la immigració. La gent s’ha mogut, es mou i es mourà sempre per intentar buscar les coses necessàries que no es tenen en algun lloc concret. Aquests canvis de zona, de país o fins i tot de continent acostumen a ser bastant durs, simplement perquè tot canvia. Però moure’s cap a un altre país no vol dir, ni molt menys, que hagis de trencar les teves arrels. La teva manera de ser i pensar van al lloc on tu vas, perquè formen part de la teva persona. Ja ho diuen que "si perds les arrels, perds la identitat". Però aquest fet portat a l’extrem es converteix en un problema pel país que “acull” a aquests immigrants.

A curt termini és impossible que els immigrants de diferent cultura s’integrin totalment, ja que la gent se sent més còmode amb gent que parla, pensa, resa i actua com ells. I és per això que actualment és possible viure a Alemanya parlant exclusivament turc. Hi ha barris sencers amb turcs, poden comprar pa, peix, carn i qualsevol cosa parlant turc, hi ha cinemes específics per a ells, poden menjar kebabs per esmorzar, dinar i sopar, i, sobretot, tenen la família i els amics amb qui parlen turc. Gràcies a les noves tecnologies si obren la televisió poden veure canals (una parabòlica no és cara) i consultar webs del seu país d’origen i tot sense sortir de la seva ciutat. De fet, és increïble que Berlin sigui la tercera ciutat amb més turcs...del món!!
Però aquesta gran quantitat d’immigració no és només una característica d’Alemanya. Si algú circula pel metro de Nova York, Paris o Londres es trobarà que no sap en quin país està, si es limita a mirar la gent que hi ha a l’interior del vagó.
El que crec que encara no ha passat és que a les festes majors de Stuttgart el pregó es faci en turc. Quina gran estupidesa, no?

Però la immigració és totalment necessària perquè els països desenvolupats tenen un índex de fecunditat molt baix. A Catalunya, per exemple, l’índex es situa a 1,2 fills per dona en edat fèrtil. Si s’analitzen aquestes dades a primer cop d’ull, es pot veure que no estem a la línia ideal. Si tenim en compte que, tradicionalment, per engendrar un fill fa falta matèria de dues persones (home i dona), aquest índex hauria de ser igual a 2 si es volgués mantenir la població.
Però, passa alguna cosa si es perd població? Doncs si mirem exclusivament l'espai que ocupen les persones, tenir menys població seria més còmode. No hi hauria tantes cues a l’autopista, no s’acabarien les entrades dels concerts d'en Bruce, podries anar a primera hora al tren sense ensumar l’aixella de l’home pudent que està a 2 centímetres, es podria respirar aire més pur....però el món no funciona així. El món es mou per l’economia, i aquesta necessita gent per moure’s i créixer. Em fa pena sentir parlar gent en contra de la immigració, sobretot aquells que ho van ser fa 50 anys enrere, però no ho deuen recordar. És increïble el que pot arribar a fer la memòria selectiva, o el racisme, o l’egoisme. Diuen que els immigrants treuen la feina “als d’aquí”, però qui vol fer aquestes feines? Ningú. I qui pagarà les pensions dels actuals treballadors si la població va en decadència, com fins ara? Ningú. I qui marcaria els gols a la ciutat de Barcelona? En Tamudo.

El tema s’arreglaria una mica si la gent s’animés a tenir fills. Crec que hi ha massa Control en aquest país... És per això que el govern hauria de fer campanyes per ajudar econòmicament a les parelles que volen contribuir a fer créixer el país (i de passada, alegrar-los la tarda). Com que molta gent és (som) materialista, un bona campanya de publicitat de la Generalitat per motivar la natalitat seria “Si tens un fill et regalem una televisió de plasma” o “Pels que tinguin bessonada, un viatge a l’Havana” Pels més xarneguets, faria falta una campanya més contundent: “Menys neng i més nens!”. Una bona promoció per les dones seria “Si pareixes, segur que no te’n penedeixes” o en algun cas “per cada fill que portis al món, gratis una revista del corassón”. I si es volgués motivar la part masculina de la parella també funcionaria una promoció del tipus “1 fill = 50 Cv gratis pel teu cotxe” Hi hauria famílies que acabarien muntant una escola a casa seu i tot. I Sant Cugat semblaria un estable.
Però com que estem molt lluny de tenir aquestes promocions que tant ens agradarien a alguns, tenim la sort que als immigrants no els fa falta donar-los incentius per fer créixer la família.

En qualsevol cas si el dia de demà volem ser més catalanets i catalanetes no s’hauria de publicar ni recordar una dada terrorífica per qualsevol que tingui la il·lusió de ser pare/mare: El cost mitjà de tenir un fill i criar-lo és de 23 milions de pessetes (en euros no quedaria una xifra tant escandalosa) No ho diguis a ningú....