Flaixos germànics

I'm singing in the rain

Em confesso ser un detractor del sol. No ho consideraria com una fòbia, perquè s’acostuma a associar fòbia amb ser un boig, malaltís, paranoic, foll i jo no em considero així (fins que no em demostri el contrari). No m’agrada prendre el sol, ni mirar-lo, ni bronzejar-me, ni cremar-me, ni estar 6 hores a la platja notant com la pell bull literalment mentre em vaig tornant visualment més anti-Alonso i més seguidor extrovertit de la marca del Cavallino Rampante. I tampoc m’agrada el protector solar perquè és llefiscós, s’enganxa amb la sorra i és difícil d’escampar degut a la meva condició d’home pelut. Si puc triar entre sol o ombra m’inclino sempre per l’absència de colors. Tot i així, entenc la necessitat del sol per poder viure a la Terra, una cosa no treu l’altre.
Després de citar la meva opinió del sol, les paraules que vaig a expressar prenen encara més importància de la que per una persona, diem-li, típica, podrien tenir.
“-Enyoro el sol- digué l’Albert, en veu baixa”.
De sobte, es féu el silenci. Varen ser més de cinc minuts d’absoluta gelor, només interromput per la veu d’un infant. El xicotet no tenia més de tres anys, portava una samarreta del Joventut amb el nom de Mumbrú i, sense cap mena de mirament, va preguntar-li: “-Però per què?-“
Doncs perquè fa més de 2 setmanes que a Stuttgart, a ple mes d’agost, no surt el sol de manera contínua més de 3 hores. Les temperatures en prou feines superen els 16 graus. La gent surt al carrer amb jaqueta, pantalons llargs, fins i tot he vist alguna bufanda. Si a més de les temperatures hi afegim el fet que cada dia, en algun moment la pluja fa acte de presència, ajuda a crear una aureola de clima hivernal que fa por. Malgrat el temps, les activitats que hi ha previstes per l’estiu no es veuen alterades en cap sentit.
Ahir diumenge va ser l’últim dia de la Sommer-Fest (festa de l’estiu, com tots heu sabut traduir) Aquesta activitat va durar quatre dies i consisteix en ocupar diferents espais de la ciutat amb diferents xiringuitos on s’ofereix menjar i beguda, mentre es pot gaudir de música procedent de alguns concerts que es fan al mateix instant de temps. Doncs bé, estic estudiant posar una demanda a l’organització per donar falsos missatges publicitaris. El nom de la festa és totalment enganyós, ja que algú relaciona Sommer amb fred i pluja? A veure què n’opinen els tribunals. A més, en cap moment s’ha pogut contemplar la magnífica lluna que exposaven tots els tríptics a la portada. Si això és la Sommer-Fest, no vull ni pensar com fan la Winter-Fest, es celebra dins d’iglús, potser?
Vull comentar que davant d’aquest clima he adoptat mesures dràstiques. Tant extremadament dràstiques us haig de confessar que tinc un animal de companyia. Sí, el porto sempre que surto de casa ja sigui per a passejar, anar a comprar, fins i tot a la feina. L’acostumo a portar dins la bossa o lligat al meu canell amb una corretja. És com un gos, però ni l’haig de péixer, ni li haig de recollir els excrements, ni fa pudor, ni es pot morir. Es diu paraigües.
I per acabar, comentar-vos que vull fer ús d’internet per a fer una subhasta.
Resulta que quan vaig entrar al nou pis on visc ara mateix amb la Lídia (a finals de juliol) vam adonar-nos que hi feia molta calor. De fet, quan vam entrar-hi per primera vegada crèiem que ens havíem colat a la sauna d’un gimnàs, però a dins no hi havia cap hano amb tovalloleta (o sense), per tant aquell microones connectat en posició de descongelat de 24 metres quadrats devia ser el nostre pis.
Tanta era la calor que vam decidir llençar el microones per la finestra i vam comprar un ventilador. Després de 4 botigues, inclosos grans magatzems, vam veure que només existia un model de ventilador, d’aspecte de joguina i un disseny més aviat “darrereguardista”, la única gràcia que tenia, a part que ventilava, era el preu: 15 €.
La felicitat havia arribat a les nostres vides. L’aire corria pel pis de manera vertiginosa i produïa una sensació de frescor pròpia d’un anunci de suavitzant o d’un viatge en un SLK descapotable.
Aquella tarda va ser l’únic dia que vam fer servir el ventilador. Porta més de 15 dies en posició Off i l’únic que podem fer és tenir-lo com a component de decoració de lo més chic, i observar-lo amb la nostàlgia de pensar que algun dia tornarem a anar en descapotable.
Preu inicial: 1€.

posted by Campus Magnus @ 11:05 p. m.