Flaixos germànics

No, tranquils, aquí no han arribat encara les pesades campanyes de publicitat del Tall Britànic. No perquè tinguin mania als anglesos ni res d’això, sinó perquè ells ja tenen els seus propis grans magatzems. La Galeria Kaufhof i el Karstadt serien els equivalents alemanys. Aquest últim no triomfaria gaire a Catalunya, més que res pel nom que té, no us sembla? Tots dos es troben juntament amb les botigues de renom internacional al carrer principal d’Stuttgart, l’anomenat Königstrasse. (carrer del rei)
La veritat és que jo tampoc sóc un gran expert en aquestes macrobotigues, però a primer cop d’ull hi ha més igualtats que diferències. I aquestes diferències s’empetiteixen molt més quan arriba l’època més esperada de molta part de la població, sobretot del sector femení: Les Rebaixes.
Aquí a Alemanya el mot per definir aquest fenomen social és “Schlussverkäufe” (llegir de la següent manera: “shlusfercoife”) Tot i així a pocs aparadors hi ha escrita aquesta paraula, ja que a la major part de les botigues que practiquen aquesta eina de màrqueting, fan servir la paraula anglesa: Sales (“sels”, pels amics). A veure, algú em pot explicar per què? Jo tinc algunes teories:
La primera és que els alemanys no són tontos, i si li pregunten al pringat (amb tots els respectes del món, Ivan no va per tu..) que enganxa a l’aparador unes lletres de 120x37m si prefereix posar “Schlussverkäufe” o bé “Sales”, què creieu que dirà? Per molt purista del llenguatge que sigui, aquell dia deixarà les seves tendències culturals a banda per poder arribar a casa abans i veure la família, o beure amb la família, com prefereixi...
Una altra teoria, que tampoc és gens descabellada, és la següent: El poble alemany és un poble ambiciós, i la gran majoria de la gent parla o “xapurreja” l’anglès. I les velletes d'edat avançada que no en saben, no us preocupeu perquè no saps com però sempre estan a primera fila quan es dóna el tret de sortida de les rebaixes, amb el bolso mida XXL i amb tots els diners de la pensió a punt de ser fulminats en menys de 3 minuts. Si poses els cartells de rebaixes en anglès, ajudes a que una part important del turisme també s’adonarà que han arribat les rebaixes (dels espanyols no en fan ni putu cas, perquè saben que igualment robaran, hi hagi o no rebaixes...) i això pot significar un potencial de clientela bastant més gran. Això sí que és saber vendre, com els jueus. Quan ho devien aprendre això els alemanys? Del 39 al 45? (uala, com es pica...)
Per descomptat (mai més ben dit) estic totalment en contra d'aquesta última teoria, perquè fer servir un idioma més generalista i universal simplement per obrir més mercat, és una falta de respecte per l’idioma propi del país i, a la llarga, acaba matant la llengua més feble. I si no, temps al temps. Òbviament no estic parlant de l’alemany i l’anglès.
I la tercera i última raó és perquè queda més guai. Oh yeah, com xusca parlar English, it’s kind of...cool! I feel so fucking proud to be an american! Yes, let’s go to the cinema! It’s a good day for flying! EA sports, turn a game! Happy trails! The book is on the table. No brain, no pain. Follow the leader, leader, leader! My car, she brakes! I have a dream...
Doncs això, que posant el cartell en anglès, ajudes a fer la teva botiga més global, i col·laborar en una cosa tan bonica com anar al centre d’Stuttgart i poder-te comprar exactament la mateixa samarreta de Zara que la del carrer de Mar de Badalona, o veure que el gust de les patates fregides de McDonalds de London sigui igual que les del McDonalds d’Olot (ups, perdó, que van tancar-lo) vull dir de Sydney, o tenir la mala sort de trobar-te un nadó vestit amb la samarreta del FCBarcelona. I després diuen que la culpa és de l’escola..

Parlant d’educació, la que tenen la majoria de vianants a l’hora de respectar els senyals que hi ha tant al carrer com al transport públic (que mereix un capítol a part, ja ho dic). Avui, mentre esperava el bus 42 que em puja fins a la residència, he vist com la noia que estava dreta al meu costat ha començat a menjar una terrina de gelat de manera compulsiva, fins a acabar amb un quasi SantHilari. Just quan ha llençat la terrina a una paperera (òbviament una paperera amb 14 forats diferents, un per cada tipus de brossa) ha arribat el bus. Llavors he observat que a les portes hi havia un cartellet on hi especifica la prohibició de menjar begudes i gelats dins del bus. La noia abans d'entrar al bus amb un gelat, l'hagués deixat passar, n'estic completament segur. Però, igualment, quina afició que tenen els stuttgarencs/es a menjar a velocitats vertiginoses! Si ho mengen tot igual de ràpid.. (soroll de globus desinflant-se).

Per cert, us comunico que estic escrivint amb un dit menys i no és altre que el que normalment reposa a la tecla de la D, també popularment anomenat com el dit més impur. La raó és que mentre avui ajudava a muntar una màquina assecadora de pols (vaia banda de freaks, deveu estar pensant...), estàvem aguantant entre tres persones una peça metàl·lica de respectuoses dimensions i pes. L’hem hagut de deixar a terra, però no ens hem entès (que estrany!) i el meu dit ha fet d’hamburguesa entre la peça i el terra. Total, ungla súper negre (rollo gòtic) i dit morat i inflat. El millor ha estat el comentari de la que ‘ens ajudava’ a transportar la peça a mi i al japo (el mateix que es va quedar flipant quan el de les xanques va girar cua, recordeu, oi?). La tia, amb un to mig burlesc de quan un veterà parla amb un rookie, va i em diu: “Quan transportis coses, vigila amb els dits”. Merci. Perquè no m’ho dius més tard? A que esperes, a que t’hagi de saludar amb un ganxo com en Capità Garfio per dir-me algun consell més inútil o què? Doncs si arriba aquesta situació, no t’explico què faré amb el ganxo, desgraciada! Bueno, ara m’hi estic posant una mica de gel, a veure si baixa una mica que sinó podria rebentar...