Flaixos germànics

Dissabte passat es va jugar justament a l'estadi d'Stuttgart la final dels perdedors, és a dir, la del 3r i 4t lloc. Tot i així, els alemanys van sortir al carrer més pintats i guarnits que mai. Tot i l'èxit que tenen productes com ara la bandera alemanya mida din A0, el barret amb picarols tipus pallasso, els tatuatges (estil Tibidabo o Bollycao) o les "munyequeres" tricolors, el producte estrella és una espècie de collaret de floretes hawaià, però amb les flors de colors negre-vermell-groc. L'he vist portar a nadons, teenagers i fins i tot a senyores que ja parlaven Stuttgarenc durant la primera guerra mundial; aquests collarets han creat una autèntica moda. La meva pregunta és què collons faran amb els milers de collarets que s'han comprat durant aquest mes, ara que s'ha acabat el mundial. Se'ls continuaran posant? Els vendran com a matèria prima a algun altre país europeu o del tercer món? Els plantaran en un test?
Realment, és increïble el que poden arribar a fer les modes. El dissabte un se sentia malament si no portava algun producte a la vista que et definís la nacionalitat. Jo, com que faig allò de " allí donde fueres, haz lo que vieres", vaig buscar el millor producte relació cutresa-preu i vaig trobar a l'H&M una samarreta blanca amb una fina línia lateral de color negre, i un petit símbol situat a l'alçada on la samarreta toca la part de la butxaca del davant del pantaló, que hi diu "Football Fever". 3'90€. Gràcies a això vaig veure el partit a la plaça més important d'Stuttgart, la Schloßplatz, amb milers d'alemanys sense patir per la meva integritat moral ni física. Tot i així en aquesta plaça no tothom mirava futbol, hi havia gent que anava a passar l'estona i a fer ambient o simplement a gaudir l'especialitat de la casa, la cervesa. Crec que un 80% de la plaça no hauria passat un control dels mossos. El resultat final va ser Alemanya 3 – Portugal 1. Es respirava molt d'optimisme, i el cant més repetit va ser: (amb música de Yellow Submarine, i traduït al català) "Stuttgart és més maca que Berlin, maca que Berlin, maca que Berlin" (la final es va jugar a Berlin) Visca l'optimisme.
Molt bona també la reacció de la gent quan surt per televisió la flamant cancellera alemanya, Angela Merkel. La gent comença a cantar "Angie, Aaaaaangie..." Estic començant a buscar un paral·lelisme pel possible futur president català José Montilla. Qualsevol cançó flamenca serviria per l'ocasió, crec...
Diumenge va ser la final, entre dos clàssics de la competició com Itàlia i França. El partit va ser força entretingut, i va acabar als penals amb victòria final dels companys del mediterrani. Em va saber greu pel pobre entrenador de l'equip del "Toro Zidane", ja que es diu com un professor de l'assignatura de projectes, Domènech. El que va ser més increïble, però, va ser la bacanal que es va organitzar després del partit impulsada per la gran quantitat d'italians que viuen tant a Stuttgart com al sud d'Alemanya. Després de veure aquest festival, no em vull imaginar com es devia viure a Roma o a Firenze... Òbviament també vaig anar amb els guanyadors, Forza Italia!!!