Flaixos germànics

1) Estàs de vacances i quan et lleves a les 11:48h, et trobes una llista de coses a comprar al terra del menjador juntament amb un bitllet i una hora límit, que acostuma a ser a prop de les 11:48h. Risc de no anar-hi: Incalculable.

2) Estàs convidat en un sopar/festa on algú escriu un mail on indica què has de comprar. T’acostuma sempre a tocar alguna cosa que és molt difícil calcular la quantitat exacte. Òbviament mai l’encertes perquè mai se sap exactament qui vindrà al sopar, i la gent dubtosa és la que acostuma a consumir més kilograms de material fungible. És molt usual que et toqui portar la beguda (és lo pitjor, perquè si en falta, pilles; és car i mai compres al gust de tothom) pa amb tomàquet (vaia pal: compra el pa, els tomàquets, embruta tota la cuina d’oli i sal, porta-ho amb una plata que mai més tornaràs a veure, el pa sempre queda remollit, i tranquil, que facis el que facis en sobrarà) o els plats i coberts de plàstic (és el millor que et pot tocar perquè no ocupa lloc, no pesen i són barats. El problema és que acostuma a portar-ho el que escriu el mail, perquè tampoc és tonto...) Risc de no anar-hi: Alt.

3) Vas a un dinar o sopar escandinau on cadascú ha de comprar el menjar que ell es menjaria. Risc de no anar-hi a Alemanya: Infinit. Risc de no anar-hi a Catalunya: Molt baix, si ets discret i et saps moure amb celeritat.

4) Estàs sol a casa un divendres al vespre i no veus gaire cosa comestible a la nevera. Risc de no anar-hi: Zero. Directament no hi vas perquè vas a menjar a fora o truques a una pizza o xino o succedani.
Tret de casos puntuals, aquesta havia estat a grans trets la meva experiència amb els magatzems del menjar. Però les circumstàncies canvien i els homes (no he escrit “/dones” perquè ens entenem perfectament i amb això no vol dir que sigui un masclista conservador ni que no tingui respecte pel sexe dèbil) (perdó, vull dir del sexe femení) evolucionem, tot i que de joves a tots alguna vegada ens han dit o escrit en un cançoner o targeta d’aniversari (si no és així, que tampoc us agafi una depressió, que els hospitals van preu plens i encara pujarien els impostos destinats a la salut pública per culpa vostra) aquella frase tant increïblement despectiva, insultant i provocadora de “no canviïs mai”. El millor que es podria fer quan et diuen això quan ets un feliç adolescent amb la cara encara impregnada de Clerasil és dir “canviaré si em dóna la gana, imbècil”. Això sí que seria un acte de rebel·lió enfront la gent que et convida a ser eternament una semipersona en estat física i mentalment inestable, amb un humor amb més altibaixos que el clima de Stuttgart, i et nega la possibilitat de millorar els teus defectes obligant a quedar-te a les portes de ser una persona adulta, lliure i racional.
I com que les meves circumstàncies han canviat, ara m’he convertit en un addicte als supermercats. Sóc el bon comprador per excel·lència, el somni de qualsevol caixera amb dos dits de front, favorit número 1 del premi mensual del carro d´or. Dins la meva rutina hi ha aparegut una nova rutina. Arribo al supermercat, normalment el “Mini Mal” i deixo la meva flamant nova bossa dins del carro a canvi d’1 euro retornable (per cert, m’encanta el disseny dels carros, us hi heu fixat mai?) i llavors em disposo a recórrer tots i cada un dels llargs passadissos en busca del producte perfecte, aquell que aporta més quantitat calòrica i millor aspecte amb menys preu.

Una parada obligada és la dels productes làctics en forma de postres, popularment anomenats yoghourts, iogurts, yogurts, youtubes, etc.. A Alemanya, aquests tipus de producte estan molt més evolucionats que en terres catalanes. La seva oferta de iogurts, batuts i arrossos en llet és extensa i de qualitat. De fet, tenen molt pocs productes de Danone i aquests ocupen proporcionalment una part molt minsa d’un frigorífic d’un supermercat germànic. Confien en el producte de la terra i aquest supera amb escreix qualsevol producte forani.
Confesso ser també un addicte al Milch Reis, que no és altre cosa que 200g de refinadíssim arròs amb llet de la popular marca Müller, i pots trobar-lo en diversos gustos com ara canyella, vainilla, xocolata, te, maduixa, gerd, cirera o simplement natural. No podria entendre actualment el significat de la meva nevera sense veure-hi un Milch Reis a l’interior.
Per acabar, comentar que, mentre anàvem l’altre dia busca de Milch Reis i altres productes estrella al supermercat, vam ser advertits per un cotxe policial perquè estàvem travessant un solitari i poc transitat carrer, amb el semàfor en vermell. Per flipar...