Primeres Notícies
Hola a tothom!
Us escric des d'Stuttgart, una ciutat del sud-oest d'Alemanya que de seguida es nota que tenen problemes de parla. Però com que estan acostumats a parlar d'aquesta manera, entre ells s'entenen molt bé, tot i que jo encara no he agafat del tot el seu rollo... Diem-ne que tenen restringit l'ús de les vocals. Ells diuen les paraules, però sense vocals. Si jo us dic "RDNDR" què s'entén? Res, oi? Doncs això seria ordinador, en Stuttgarenc. La veritat és que és potser el tema que m'està costant més, perquè un s'ha d'acostumar a entendre els accents de cada lloc, i això comporta unes setmanes. Però en general força bé. La ciutat és d'un perfil molt alemany (lògic, no?) bastant ben comunicada amb metros i tranvies, i estic mitja hora de la residència d'estudiants fins a la porta de l'empresa. Parlant de l'empresa, doncs hi ha un ambient bastant jove, quasi tots els companys de feina són alemanys que han acabat la carrera i estan treballant en projectes que fa aquesta empresa. La meva feina, a grans trets, consistirà en experimentar amb un projecte que converteix la pols dels filtres que tenen alguns processos de fabricació, que normalment es llença perquè no s'acostuma a treure'n profit, en carbonat de calci (CaCO3), un mineral que pot servir, entre altres coses, per emblanquir el paper reciclat. Jo no en tenia ni idea de què anava el projecte, i el primer dia la meva jefa em va donar la seva tesi de 200 planes (que parlava més o menys d'això) i va dir: Té, informa't una mica sobre el tema en què vas a treballar. Òbviament era en alemany, i fins que no vaig trobar les paraules claus, em vaig enrecordar dels parents de la meva estimada jefa...però ara ja sóc un súper entès en el tema (seeeeee, suposo que sí...). No, la veritat és que em cau bastant bé, i cada dia em va concretant més la feina que haig de fer, cosa que m'ajuda.
Aquests dies l'ambient és extraordinari perquè hi ha el mundial de futbol, i s'han habilitat a diferents llocs de la ciutat pantalles gegants per seguir tots els partits.
Per cert, jo els he vist tots des del dia que vaig arribar: Alemanya - Argentina, impressionant, passant per l'Alemanya – Itàlia, que va ser com un funeral a nivell estatal (va perdre Alemanya a semifinals, per qui no ho segueixi gaire), Brasil – França... Igualment, guanyi qui guanyi surten aficionats per tot arreu, amb banderes, la cara pintada (fins i tot hi ha gent que es pinta el blanc dels ulls amb Dacs) i amb els cants particulars de cada país. Que estrany que no m'hagi trobat cap grup d'espanyols cantant "opá, vamo a pol mundiá", no ho entenc...(Bygones).
Molt bona la sorpresa que em vaig trobar el dia que vaig arribar a la residència, jo havia comprat una mica de menjar i tal, entro a la cuina, obro els calaixos per buscar una olla per fer-me uns spaghetti i....estaven més buits que l'estatut després de passar per Madrith. Però bueno, ho he solucionat comprant 1 olla, 1 paella (per cert, em va costar 9'95€, i és trilla, si algú en vol alguna que m'ho digui que li baixo el setembre). El tema plats, de moment en vaig comprar uns de paper, perquè aquí el rollo reciclar el hi va molt, i realment van molt bé, sobretot quan els rentes amb aigua. Els coberts, i got me'ls han regalat al menjador de la feina. Li vaig preguntar en català a la cuinera si me'ls podia endur, i vaig entendre que sí.
Bueno, això és tot la primera setmana. Si no voleu rebre més notícies d'aquest blog, o no sabeu qui sóc o alguna cosa així, només cal que em reenvieu el mail amb la paraula o un SMS al 2006 amb la paraula MEHLASUDATOTH (vol dir "donar-me de baixa" en alemany..)
Per cert, ja sabeu que esteu convidats a visitar aquesta ciutat. Regalen Mercedes i Porsche.
Una abraçada a tots!!!!!
Us escric des d'Stuttgart, una ciutat del sud-oest d'Alemanya que de seguida es nota que tenen problemes de parla. Però com que estan acostumats a parlar d'aquesta manera, entre ells s'entenen molt bé, tot i que jo encara no he agafat del tot el seu rollo... Diem-ne que tenen restringit l'ús de les vocals. Ells diuen les paraules, però sense vocals. Si jo us dic "RDNDR" què s'entén? Res, oi? Doncs això seria ordinador, en Stuttgarenc. La veritat és que és potser el tema que m'està costant més, perquè un s'ha d'acostumar a entendre els accents de cada lloc, i això comporta unes setmanes. Però en general força bé. La ciutat és d'un perfil molt alemany (lògic, no?) bastant ben comunicada amb metros i tranvies, i estic mitja hora de la residència d'estudiants fins a la porta de l'empresa. Parlant de l'empresa, doncs hi ha un ambient bastant jove, quasi tots els companys de feina són alemanys que han acabat la carrera i estan treballant en projectes que fa aquesta empresa. La meva feina, a grans trets, consistirà en experimentar amb un projecte que converteix la pols dels filtres que tenen alguns processos de fabricació, que normalment es llença perquè no s'acostuma a treure'n profit, en carbonat de calci (CaCO3), un mineral que pot servir, entre altres coses, per emblanquir el paper reciclat. Jo no en tenia ni idea de què anava el projecte, i el primer dia la meva jefa em va donar la seva tesi de 200 planes (que parlava més o menys d'això) i va dir: Té, informa't una mica sobre el tema en què vas a treballar. Òbviament era en alemany, i fins que no vaig trobar les paraules claus, em vaig enrecordar dels parents de la meva estimada jefa...però ara ja sóc un súper entès en el tema (seeeeee, suposo que sí...). No, la veritat és que em cau bastant bé, i cada dia em va concretant més la feina que haig de fer, cosa que m'ajuda.
Aquests dies l'ambient és extraordinari perquè hi ha el mundial de futbol, i s'han habilitat a diferents llocs de la ciutat pantalles gegants per seguir tots els partits.
Per cert, jo els he vist tots des del dia que vaig arribar: Alemanya - Argentina, impressionant, passant per l'Alemanya – Itàlia, que va ser com un funeral a nivell estatal (va perdre Alemanya a semifinals, per qui no ho segueixi gaire), Brasil – França... Igualment, guanyi qui guanyi surten aficionats per tot arreu, amb banderes, la cara pintada (fins i tot hi ha gent que es pinta el blanc dels ulls amb Dacs) i amb els cants particulars de cada país. Que estrany que no m'hagi trobat cap grup d'espanyols cantant "opá, vamo a pol mundiá", no ho entenc...(Bygones).
Molt bona la sorpresa que em vaig trobar el dia que vaig arribar a la residència, jo havia comprat una mica de menjar i tal, entro a la cuina, obro els calaixos per buscar una olla per fer-me uns spaghetti i....estaven més buits que l'estatut després de passar per Madrith. Però bueno, ho he solucionat comprant 1 olla, 1 paella (per cert, em va costar 9'95€, i és trilla, si algú en vol alguna que m'ho digui que li baixo el setembre). El tema plats, de moment en vaig comprar uns de paper, perquè aquí el rollo reciclar el hi va molt, i realment van molt bé, sobretot quan els rentes amb aigua. Els coberts, i got me'ls han regalat al menjador de la feina. Li vaig preguntar en català a la cuinera si me'ls podia endur, i vaig entendre que sí.
Bueno, això és tot la primera setmana. Si no voleu rebre més notícies d'aquest blog, o no sabeu qui sóc o alguna cosa així, només cal que em reenvieu el mail amb la paraula o un SMS al 2006 amb la paraula MEHLASUDATOTH (vol dir "donar-me de baixa" en alemany..)
Per cert, ja sabeu que esteu convidats a visitar aquesta ciutat. Regalen Mercedes i Porsche.
Una abraçada a tots!!!!!
posted by Campus Magnus @ 5:17 p. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home